dimarts, 4 d’agost de 2009

Primers dies JERUSALEM











Palestina + estiu = palestieujant. Tot i la senzillesa tonta del nom d'aquest bloc molt em temo que aquest no sera un estiu qualsevol. Ens hi estarem tot el mes i mica en mica esperem poder anar explicant que ens ha portat aqui, a l'altre punta del mediterrani.

El vol el vam fer en Toni, company indispensable amb el que anirem actualitzant aquest bloc, i la Barbara de Gracia, la castellera que esta liant part d'aquest cotarro. La primera escala ens portava a Riga, capital de Letonia, una mica de volta per tal d'evitar comprar els bitllets amb una companyia israeliana, el que suposava un control mes exhaustiu al mateix aeroport del Prat i el consum amb una empresa que pertany a un pais que fa poc va deixar mes de 2000 morts, la majoria civils, a la franja de Gaza, la preso a l'aire llire mes gran del mon. Una de les reivindicacions que van sorgir d'aquelles manifestacions del Nadal va ser precisament el boicot als seus productes i serveis.

Tenim 5 hores d'escala aixi que aprofitem per fer una volta per Riga, una ciutat la mar d'europea. A les 0h. surt el nostre vol de baixada i tornada cap al mediterrani, cap a Tel Aviv, ciutat que es mundialment coneguda gracies a la lliga europea de la Penya de l'any 94, com molt be sabreu. Son quarts de cinc de la matinada i ara ens toca passar el control d'entrada a Israel. On dormireu, quant de temps estareu, a qui coneixeu, si portem diners,... mentre pregunten les senyoretes amb cara de mala llet truquen per telefon, com volguen dir, mira que m'estan dient aquests. Es la seva feina, intenten posar-te nervios per a que els hi expliquis els teus malefics objectius. Finalment aconseguim passar en uns 10 minuts, no esta malament.

Arribem a Jerusalem amb la sortida del sol (ooooh! quin espectacle!!!). Aprofitem per donar una volta i perdren's per la ciutat antiga. Sobta la convivencia de religions i cultures en les seves posicions extremes. Tot plegat en una mena de tensa calma en un indret que respira historia a cada pedra. I la cosa va de pedres! Jerusalem s'emporta la palma de les 3 religions monoteistes mes importants. Pels cristians es l'indret on va morir Jesucrist, aixi cal venerar la tomba del sant sepulcre amb la gran pedra que nostru senyor ma moure al tercer dia. Pels jueus un mur de pedra de l'antic Temple de Salomo s'ha convertit en el centre on lamentar-se que el Mesies encara ha d'arribar. I pels musulmans, la cupula de la Roca guarda al seu interior la pedra on el cavall de Mahoma va deixar la seva darrera petjada abans de pujar al cel. Tot plegat ha suposat al llarg dels segles una guerra continua en la que sembla que cadascu ha de marcar mes paquet que l'altre. Amb tots els respectes, pero de vegades per nosaltres aixo sembla un carnestoltes.

Per la tarda vam tenir l'oportunitat de donar suport a una concentracio en contra del desallotjament de 28 families palestines del barri de Shek Jarrah. Es la part que queda entre Jerusalem Est i la ciutat antiga, on ara mateix s'estan produint mes expulsions. Convocava l'International Solidarity Movement. Vam ser unes 30 persones, israelians/es pacifistes i alguns/es internacionals. Jo m'ho vaig mirar una mica des de la barrera, d'altres companys s'hi van posar darrera la pancarta. Alguns peatons del mar mort, aquells del carnestoltes, s'aturaven i increpaven. El principal argument d'alguns davant de tot plegat era que tot aixo era la llei de Deu. O sigui que la culpa es de Deu vaja, que ha volgut que un poble hagi d'esclafar l'altre. El cervell et fa la voltereta, i ni aixi s'arriba a entendre.

L'endema ja van comencar a arribar mes catalans, entre ells uns quants musics (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3617217).

Acabem d'arribar i la cosa promet molt... esperem poder-ho anar explicant. Ni que sigui una petita pedreta del tot plegat.

Una abracada enorme!
ps.Sense accents ni ces trencades

1 comentari:

  1. Ei Ricky!!

    Soc l'Albert , l'Emma m'ha passat l'adreça d'aquest bloc al que ja m'he subscrit. Espero que us vagi molt be per aquestes terres i que ans ho pogueu anar explicant.

    una abraçada

    ResponSuprimeix