Una crua realitat: l'expulsio de casa!!!

Ahir vam anar al barri de Sheikh Jarrah de Jerusalem, i vam tenir l'oportunitat de veure i comprovar la duresa de la colonitzacio i l'ocupacio israeliana als nostres nasos.

L'any 1948 es conegut com el Nakba, la catastrofe. Una de les moltes families expulsades de casa seva van tenir la "sort" de comptar amb el suport del ministeri de vivenda de Jordania, que entre els anys 52 i 56 va convertir un terreny amb quatre oliveres en les seves noves cases al Jerusalem Est. D'aquesta manera evitava que, en concret palestins de Haifa, es convertissin en refugiats del seu pais. Des dels anys 70 la politica d'ocupacio israliana ha estat intentant dessallotjar-los altre cop de les seves cases. A l'agost de 2009, avui, 61 anys mes tard, la historia es repeteix.

La setmana passada una trentena de persones van ser expulsats per la forca de casa seva. El govern israelia diu que no poden demostrar la propietat i els hi demana per exemple rebuts de la llum de fa mes de 50 anys!!! El proces judicial s'allarga en el temps fins que finalment arriba el desallotjament. Aixi intenten convertir una politica de neteja etnica en una questio merament judicial i legal, i es aixi com s'encobreix en ple segle XXI l'ocupacio sionista. Actualment estan acampats davant de casa. Una casa que immediatament despres va ser ocupada per colons, que obviament van armats. Vam estar una estona xerrant amb ells i mentre ens explicaven la duresa de la situacio, un grup d'uns 20 colons els hi passa pel davant, i entre crits i insults entren a la seva antiga casa. La policia acordona la zona i els protegeix.... als colons, clar.

El sentiment de rabia i impotencia es enorme. Us en feu al cas? Sembla mentida que mentre milers de turistes visiten la ciutat santa, aquesta situacio es pugui donar a tan sols uns centenars de metres de la ciutat antiga. I aixo es nomes una petititissima mostra del que passa a totes les ciutats de Cisjordania, on ja viuen 250.000 colons ens mes de 120 assentaments ilegals. Aquest cas en concret de Sheikh Jarrah no compta a les estadistiques, ja que aqui el proces ha estat del "tot legal". Els colons financats pel govern israelia sembla que nomes es dediquin a reconquerir aquesta terra. Amb la forca de les armes i la seva policia i exercit, i amb l'unic argument, repeteixo unic argument, que aquesta terra es seva. Perque el seu Deu aixi ho ha volgut...

http://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=17222

Sexe entre petres

(Aquesta entrada sera un petit parentesi que poc te a veure amb el tema Palestina, pero em fa gracia publicar-ho)

Encara queden uns dies perque comenci el sidral aixi que teniem pensat creuar la frontera amb Jordania i visitar Petra. Baixarem cap a Eilat, que es com el Benidorm d'Israel (mestre Rafols dixit ;-) creuant el desert del Neguev. Des de les finestres de l'autobus observem la duresa d'aquesta terra que transcorre seguint el riu Jorda. Al migdia ens plantem a Eilat, han estat 4 hores i mitja per fer poc menys de 300km. Tenim temps per sucar el cul al Mar Roig entre els hotels i les seves terrasses amb musica a tot drap. Despres anirem a una mena de pizza rapid jueu, on el noi ens explica que per exemple no barregen la carn amb el formatge perque es dolent per la salut. Inevitablement pel cap em venen els espectaculars canelons de ma mare.

Despres agafem un taxi, creuem la frontera, un altre taxi i en una hora ens plantem a Wadi Musa, Petra. A jordania ens atabala una mica la questio dels preus de les coses. i es que aqui s'ha de regatejar per tot, cosa que no ens haviem trobat a Palestina. Per la nit rapidament fem una visita a la tomba nabatea mes famosa, la tresoreria de la darrera creuada d'Indiana Jones. L'endema ens espera una de bona. A les 10h. del mati comencem a caminar. Una autentica meravella del mon, que ha llencat Jordania a les vitrines de les agencies de viatges de tot el mon.
Cap a les 19h donem la visita per acabada i ens comencem a dirigir cap a la sortida. Despres de 4 litres d'aigua per barba i una pita amb melmelada. I es llavors quan tindrem dues converses ben curioses: la cara i la creu del sexe jorda. Primer un bedui despres d'oferir-nos aigua aigua per rentar-nos la cara ens explica que amb els seus 38 anys (sembla que en tingui 25!) te 3 dones i 5 fills. Li preguntem com s'ho fa amb uns compromisos diguem-ne tan diversificats, i el "xaval" ens explica, aixi per les bones, que es tota una potencia sexual. Que beu molta llet i aixo fa que pugui estar fins a 24 hores al llit fent feina. Caram, potser la nostra dosi de 3 cafes amb llet diaris es insuficient, i aixo que un servidor ho acompanya cada mati amb madalenes i cereals. Aplaudim efusivament i entre rialles compartides la gesta.

Continuem caminant i 100 metres despres jugant amb dos nens d'uns 10 anys acabem coneixent el seu jove tiet de 26 anys (la tieta no obre boca). Iniciem una conversa d'aquelles normals i corrents mentre caminem cap a la sortida, fins que uns 10 minuts mes tard amb veu baixa i fent fora la dona i els nebots em diu: "Escolta, et vull dir una cosa". ai, ai...aquest tiu si fa fora la dona es que ens vol portar de putes o algo aixi... Doncs no, l'home em confessa que no sap que fer, que la tita no se li aixeca, que la dona ho fa tot molt be (sic) pero que es culpa seva. Ostia! Prefereixo no dir-li res dels litres de llet que serien recomanables en un cas aixi. Li dic que jo no soc metge i que vagi a veure un i li expliqui sense embuts. Li recomano tambe que no begui alcohol i que s'ho prengui amb calma. Em sento el doctor corbella en sessio sexual pel Mashreq. Quines dues converses!!!! Ho havia d'explicar aixo!!! Amb tot plegat arribem a la sortida. Ens discutim una mica amb un taxista, canviem d'hostal (problemes amb el regateig que deiem) ens fotem un gran sopar i decidim que l'endema tornarem a Palestina.

Hem estat 5 hores al control fronterer d'Allenby Bridge i no recordo la de vegades que he hagut d'ensenyar el passaport. Per fi hem tornat a Jerusalem, i a l'alberg han arribat mes colles bastoneres...

Una abracada i molta llet per tothom!!! :-)

Primers dies JERUSALEM

Palestina + estiu = palestieujant. Tot i la senzillesa tonta del nom d'aquest bloc molt em temo que aquest no sera un estiu qualsevol. Ens hi estarem tot el mes i mica en mica esperem poder anar explicant que ens ha portat aqui, a l'altre punta del mediterrani.

El vol el vam fer en Toni, company indispensable amb el que anirem actualitzant aquest bloc, i la Barbara de Gracia, la castellera que esta liant part d'aquest cotarro. La primera escala ens portava a Riga, capital de Letonia, una mica de volta per tal d'evitar comprar els bitllets amb una companyia israeliana, el que suposava un control mes exhaustiu al mateix aeroport del Prat i el consum amb una empresa que pertany a un pais que fa poc va deixar mes de 2000 morts, la majoria civils, a la franja de Gaza, la preso a l'aire llire mes gran del mon. Una de les reivindicacions que van sorgir d'aquelles manifestacions del Nadal va ser precisament el boicot als seus productes i serveis.

Tenim 5 hores d'escala aixi que aprofitem per fer una volta per Riga, una ciutat la mar d'europea. A les 0h. surt el nostre vol de baixada i tornada cap al mediterrani, cap a Tel Aviv, ciutat que es mundialment coneguda gracies a la lliga europea de la Penya de l'any 94, com molt be sabreu. Son quarts de cinc de la matinada i ara ens toca passar el control d'entrada a Israel. On dormireu, quant de temps estareu, a qui coneixeu, si portem diners,... mentre pregunten les senyoretes amb cara de mala llet truquen per telefon, com volguen dir, mira que m'estan dient aquests. Es la seva feina, intenten posar-te nervios per a que els hi expliquis els teus malefics objectius. Finalment aconseguim passar en uns 10 minuts, no esta malament.

Arribem a Jerusalem amb la sortida del sol (ooooh! quin espectacle!!!). Aprofitem per donar una volta i perdren's per la ciutat antiga. Sobta la convivencia de religions i cultures en les seves posicions extremes. Tot plegat en una mena de tensa calma en un indret que respira historia a cada pedra. I la cosa va de pedres! Jerusalem s'emporta la palma de les 3 religions monoteistes mes importants. Pels cristians es l'indret on va morir Jesucrist, aixi cal venerar la tomba del sant sepulcre amb la gran pedra que nostru senyor ma moure al tercer dia. Pels jueus un mur de pedra de l'antic Temple de Salomo s'ha convertit en el centre on lamentar-se que el Mesies encara ha d'arribar. I pels musulmans, la cupula de la Roca guarda al seu interior la pedra on el cavall de Mahoma va deixar la seva darrera petjada abans de pujar al cel. Tot plegat ha suposat al llarg dels segles una guerra continua en la que sembla que cadascu ha de marcar mes paquet que l'altre. Amb tots els respectes, pero de vegades per nosaltres aixo sembla un carnestoltes.

Per la tarda vam tenir l'oportunitat de donar suport a una concentracio en contra del desallotjament de 28 families palestines del barri de Shek Jarrah. Es la part que queda entre Jerusalem Est i la ciutat antiga, on ara mateix s'estan produint mes expulsions. Convocava l'International Solidarity Movement. Vam ser unes 30 persones, israelians/es pacifistes i alguns/es internacionals. Jo m'ho vaig mirar una mica des de la barrera, d'altres companys s'hi van posar darrera la pancarta. Alguns peatons del mar mort, aquells del carnestoltes, s'aturaven i increpaven. El principal argument d'alguns davant de tot plegat era que tot aixo era la llei de Deu. O sigui que la culpa es de Deu vaja, que ha volgut que un poble hagi d'esclafar l'altre. El cervell et fa la voltereta, i ni aixi s'arriba a entendre.

L'endema ja van comencar a arribar mes catalans, entre ells uns quants musics (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3617217).

Acabem d'arribar i la cosa promet molt... esperem poder-ho anar explicant. Ni que sigui una petita pedreta del tot plegat.

Una abracada enorme!
ps.Sense accents ni ces trencades