(Aquesta entrada sera un petit parentesi que poc te a veure amb el tema Palestina, pero em fa gracia publicar-ho)
Encara queden uns dies perque comenci el sidral aixi que teniem pensat creuar la frontera amb Jordania i visitar Petra. Baixarem cap a Eilat, que es com el Benidorm d'Israel (mestre Rafols dixit ;-) creuant el desert del Neguev. Des de les finestres de l'autobus observem la duresa d'aquesta terra que transcorre seguint el riu Jorda. Al migdia ens plantem a Eilat, han estat 4 hores i mitja per fer poc menys de 300km. Tenim temps per sucar el cul al Mar Roig entre els hotels i les seves terrasses amb musica a tot drap. Despres anirem a una mena de pizza rapid jueu, on el noi ens explica que per exemple no barregen la carn amb el formatge perque es dolent per la salut. Inevitablement pel cap em venen els espectaculars canelons de ma mare.
Despres agafem un taxi, creuem la frontera, un altre taxi i en una hora ens plantem a Wadi Musa, Petra. A jordania ens atabala una mica la questio dels preus de les coses. i es que aqui s'ha de regatejar per tot, cosa que no ens haviem trobat a Palestina. Per la nit rapidament fem una visita a la tomba nabatea mes famosa, la tresoreria de la darrera creuada d'Indiana Jones. L'endema ens espera una de bona. A les 10h. del mati comencem a caminar. Una autentica meravella del mon, que ha llencat Jordania a les vitrines de les agencies de viatges de tot el mon.
Cap a les 19h donem la visita per acabada i ens comencem a dirigir cap a la sortida. Despres de 4 litres d'aigua per barba i una pita amb melmelada. I es llavors quan tindrem dues converses ben curioses: la cara i la creu del sexe jorda. Primer un bedui despres d'oferir-nos aigua aigua per rentar-nos la cara ens explica que amb els seus 38 anys (sembla que en tingui 25!) te 3 dones i 5 fills. Li preguntem com s'ho fa amb uns compromisos diguem-ne tan diversificats, i el "xaval" ens explica, aixi per les bones, que es tota una potencia sexual. Que beu molta llet i aixo fa que pugui estar fins a 24 hores al llit fent feina. Caram, potser la nostra dosi de 3 cafes amb llet diaris es insuficient, i aixo que un servidor ho acompanya cada mati amb madalenes i cereals. Aplaudim efusivament i entre rialles compartides la gesta.
Continuem caminant i 100 metres despres jugant amb dos nens d'uns 10 anys acabem coneixent el seu jove tiet de 26 anys (la tieta no obre boca). Iniciem una conversa d'aquelles normals i corrents mentre caminem cap a la sortida, fins que uns 10 minuts mes tard amb veu baixa i fent fora la dona i els nebots em diu: "Escolta, et vull dir una cosa". ai, ai...aquest tiu si fa fora la dona es que ens vol portar de putes o algo aixi... Doncs no, l'home em confessa que no sap que fer, que la tita no se li aixeca, que la dona ho fa tot molt be (sic) pero que es culpa seva. Ostia! Prefereixo no dir-li res dels litres de llet que serien recomanables en un cas aixi. Li dic que jo no soc metge i que vagi a veure un i li expliqui sense embuts. Li recomano tambe que no begui alcohol i que s'ho prengui amb calma. Em sento el doctor corbella en sessio sexual pel Mashreq. Quines dues converses!!!! Ho havia d'explicar aixo!!! Amb tot plegat arribem a la sortida. Ens discutim una mica amb un taxista, canviem d'hostal (problemes amb el regateig que deiem) ens fotem un gran sopar i decidim que l'endema tornarem a Palestina.
Hem estat 5 hores al control fronterer d'Allenby Bridge i no recordo la de vegades que he hagut d'ensenyar el passaport. Per fi hem tornat a Jerusalem, i a l'alberg han arribat mes colles bastoneres...
Una abracada i molta llet per tothom!!! :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada