dissabte, 8 d’agost del 2009

Una crua realitat: l'expulsio de casa!!!









Ahir vam anar al barri de Sheikh Jarrah de Jerusalem, i vam tenir l'oportunitat de veure i comprovar la duresa de la colonitzacio i l'ocupacio israeliana als nostres nasos.

L'any 1948 es conegut com el Nakba, la catastrofe. Una de les moltes families expulsades de casa seva van tenir la "sort" de comptar amb el suport del ministeri de vivenda de Jordania, que entre els anys 52 i 56 va convertir un terreny amb quatre oliveres en les seves noves cases al Jerusalem Est. D'aquesta manera evitava que, en concret palestins de Haifa, es convertissin en refugiats del seu pais. Des dels anys 70 la politica d'ocupacio israliana ha estat intentant dessallotjar-los altre cop de les seves cases. A l'agost de 2009, avui, 61 anys mes tard, la historia es repeteix.

La setmana passada una trentena de persones van ser expulsats per la forca de casa seva. El govern israelia diu que no poden demostrar la propietat i els hi demana per exemple rebuts de la llum de fa mes de 50 anys!!! El proces judicial s'allarga en el temps fins que finalment arriba el desallotjament. Aixi intenten convertir una politica de neteja etnica en una questio merament judicial i legal, i es aixi com s'encobreix en ple segle XXI l'ocupacio sionista. Actualment estan acampats davant de casa. Una casa que immediatament despres va ser ocupada per colons, que obviament van armats. Vam estar una estona xerrant amb ells i mentre ens explicaven la duresa de la situacio, un grup d'uns 20 colons els hi passa pel davant, i entre crits i insults entren a la seva antiga casa. La policia acordona la zona i els protegeix.... als colons, clar.

El sentiment de rabia i impotencia es enorme. Us en feu al cas? Sembla mentida que mentre milers de turistes visiten la ciutat santa, aquesta situacio es pugui donar a tan sols uns centenars de metres de la ciutat antiga. I aixo es nomes una petititissima mostra del que passa a totes les ciutats de Cisjordania, on ja viuen 250.000 colons ens mes de 120 assentaments ilegals. Aquest cas en concret de Sheikh Jarrah no compta a les estadistiques, ja que aqui el proces ha estat del "tot legal". Els colons financats pel govern israelia sembla que nomes es dediquin a reconquerir aquesta terra. Amb la forca de les armes i la seva policia i exercit, i amb l'unic argument, repeteixo unic argument, que aquesta terra es seva. Perque el seu Deu aixi ho ha volgut...

http://www.palestinalibre.org/articulo.php?a=17222

3 comentaris:

  1. Ei Riqui i Toni,
    seguim seguint el vostre viatge a través del bloc i les fotos del Facebook.

    Gaudiu-ho molt! B)

    ResponElimina
  2. Ei Ricard, sóc en Ramon Codinas dels Minyons de Terrassa.
    Com anem?
    Fa dies que vaig descobrir aquest bloc on aneu descrivint aquesta vostra estada pel Proper Orient, i em va fer molta il·lusió veure que era teu. Ara però, veig que el teniu parat i estic ben encuriosit.
    Encara avergonyit per la garrafal errada de la nostra junta amb el tema de l'actuació dels Minyons a Israel estic content de veure com iniciatives com aquesta tiren endavant.
    Veig també que heu pogut anar a fer turisme fins i tot a Petra. Oi que és una passada? Jo també vaig tenir la sort d'estar-hi uns dies en un viatge per Jordania i Siria ja fa gairebé vint anys i és d'aquells llocs que et frapen a fons.
    Espero que també us frapi molt tot el coneixement, de primera mà, del més que bàrbar i vergonyós desastre que comet impunement des de fa massa temps Israel amb el poble palestí i que, un cop aquí, el pogueu explicar i fer-ne gran difusió i pedagogía a vastament.
    Esperant més noticies vostres, rebeu molts ànims i una forta abraçada!!
    Fins aviat!!!

    -Ramon Codinas i Fort-

    ResponElimina